Què faig

 

Sí, dins d’aquella capseta que només tu saps on deses, o en el compartiment més amagat del joier, hi guardes les emocions, els records.

De vegades són els més estimats, d’altres potser són records que, fins i tot, preferiries esborrar, però són part de la teva vida i per això els guardes.

No és fàcil desprendre-se’n, tot i que, de vegades, ells mateixos es deixen anar i es trenquen o es perden. L’arracada òrfena del parell que el pare et va regalar el dia que vas fer divuit anys, la polsera que no tanca i d’on penjava la medalleta que et va reglar l’Anton quan va néixer el Biel, l’anell de l’àvia amb una maragda voltada d’incrustacions de nacre que vas heretar i no saps mai quan posar-te-la perquè l’únic que té en comú amb tu és que era de l’àvia, i tants altres records, amagats i guardats.

M’agrada reviure amb tu les històries que amaguen les joies i extraure’n l’essència, el record, allò que les fa úniques. M’agrada interpretar-les i transformar-les en una peça que et puguis posar, que et vulguis posar, que s’adigui amb tu i que no perdi ni un bri l’emoció i el record que amaga. I encara m’agrada més quan em dius que t’abelleix portar-les, lluir-les un cop transformades.